A casa nostra, tot i les significatives onades migratòries dels anys trenta i cinquanta del segle passat, el fenomen migratori extracomunitari és recent si ho comparem amb alguns països europeus com França o Anglaterra. Només a Barcelona l'increment de la població estrangera empadronada en els últims deu anys ha passat de 54.000 de l'any 2000, a més de 295.000 persones a l'any 2009. Un augment que ha calat en tots els estrats de la ciutat, i ha modificat de manera contudent el paisatge social, econòmic i cultural.

Aquesta confluència de població estrangera ha donat una enorme diversitat de llengües, cultures, creences, valors i cosmovisions del món. Una riquesa que en molts casos queda relegada a un segon pla perquè sobresurten els conflictes i prejudicis fruit, en gran part, dels estereotips negatius que es projecten sobre la població a la qual es denomina "immigrant". Aquests tòpics negatius es produeixen sobretot pel desconeixement de "l'altre". Es podria apuntar a factors com l'educació (familiar i escolar), els clixés de les societats d'origen o les imatges dels col·lectius d'immigrants projectades pels mitjans de comunicació, com els principals responsables.

En l'última dècada la immigració ha estat un dels temes més controvertits en els mitjans. I ha quedat demostrat que tenen molt a dir i a aportar en la gestió de la diversitat, ja que són un referent fonamental, i sovint únic, en la creació de l'imaginari col·lectiu sobre els processos d'immigració i convivència social. No obstant això, i malgrat les iniciatives que es promouen per a un canvi d'orientació, les programacions vinculen amb excessiva freqüència la diversitat amb conflicte o pobresa i recorren a (re)presentacions de la població d'origen estranger primer com a immigrants i després com a ciutadans.

La programació
Els informatius i la representació de la població estrangera en la programació general són la clau de l'anàlisi de la immigració en els mitjans de comunicació. Migracom considera que els informatius tendeixen a representar la realitat migratòria amb una mirada tripolar, representada per la política, els conflictes i l'arribada. Segons aquesta mirada, els mitjans es dissenyen, s'estructuren i s'editen partint d'una perspectiva eurocèntrica. Per exemple, en els conflictes (actes delictius i violents), en els quals hi ha implicada la població immigrant o estrangera com a agressora, com a víctima o totes dues coses alhora, el gentilici adquireix molta importància. Tan és així que ni mor, ni agredeix, ni delinqueix una persona amb noms i congnoms, sinó un bolivià, un equatorià o un marroquí.

L'arribada de "cayucos", de la població africana a les costes espanyoles ha estat el drama més televisat. Sorprenentment, les estadístiques indiquen que les entrades a Espanya per terra i aire superen amb escreix l'arribada per mar i que a Barcelona només el 7% de la població estrangera és d'origen sud-saharià. En canvi els mitjans han desencadenat una alarma social desproporcionada i han donat a entendre que aquesta arribada era una invasió.

Malgrat aquestes dades, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals - CCMA considera que els mitjans informatius fan l'esforç de tractar de forma adequada la immigració. Qualificatius com "il·legals" o "arribada massiva" comencen a pertànyer al passat i pocs mitjans mostren immigrants morts o ferits. Però encara així, com comenta Carles Solà (director de Tot un món - TV3), continua tenint un valor informatiu mostrar o denominar així la immigració, sobretot quan algun euronacionalisme augmenta la pressió impulsat per la crisi econòmica mundial.

D'altra banda, les programacions no s'han normalitzat. És a dir, no es representa la diversitat que hi ha als carrers en els programes de debats, entrevistes o fins i tot en les sèries de ficció. L'aparició de la població estrangera en els mitjans es deu, sobretot, al seu origen o a la seva trajectòria migratòria. Tot i aquest fet, en els últims anys han sorgit una sèrie d'iniciatives que miren d'explicar el fenomen de la immigració i la diversitat social. Prova d'això és l'aparició de programes com Karakia i D'aquíd'allà (Canal 33), Tot un món (TV3), Mosaic (Catalunya Ràdio), Els nous catalans (RTVE), Infosidiomes (BTV) o Pati Latino (Xarxa de Televisions Locals).

Diversitat d'actituds
Quan parlem d'immigració o de població estrangera ens referim a un ampli conjunt de persones d'orígens, cultures i llengües diverses. Per tant, no hi ha un comportament uniforme del col·lectiu, i menys de cara als mitjans de comunicació. L'actitud que tenen ve determinada per l'edat, nivell d'estudis, gènere, fase del cicle migratori, coneixement de l'idioma vehicular, accés a les xarxes d'informació, procedència... Per exemple, els africans i els asiàtics són els que més miren la televisió de fora amb antena parabòlica. Els llatinoamericans són els que més consumeixen televisió d'aquí. En general, se segueixen més els mitjans dels països d'origen que els d'aquí. Aquest fet no només es deu a raons lingüístiques sinó també a qüestions d'identificació amb la programació emesa.

Iniciatives per al canvi
La Televisió Pública Catalana (TVC) ha creat la Comissió de la Diversitat. Aquest òrgan té la funció d'analitzar i fer propostes encaminades a la normalització de la presència de la diversitat cultural i a millorar el tractament del fenomen de la immigració i de les persones immigrades. L'objectiu: que a la llarga es parli menys d'immigrants i més de ciutadans heterogenis, als quals els serveis públics, la ràdio i la televisió tenen l'obligació de fer visibles. Per això, entre altres accions proposen que la immigració es representi en els programes no només pel seu origen o per la seva trajectòria migratòria.

En els últims anys també s'han promogut jornades i seminaris dirigits a persones relacionades amb els mitjans de comunicació i a les associacions d'immigrants amb la finalitat de reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en la construcció i transmissió de discursos. Cal destacar les jornades de formació impulsades per la CCMA (juny 2010 - Catalunya Ràdio i TVC) que pretenien facilitar instruments per millorar el tractament informatiu i social de la immigració.

Els darrers deu anys s'han multiplicat els espais específics sobre diversitat cultural i immigració a les graelles de televisions i ràdios d'àmbit local i nacional. Gran part d'aquesta producció audiovisual està recollida al Fons Documental que tenim a disposició d'investigadors i professionals de la comunicació i que ja està conformat per més de 300 produccions audiovisuals comptant tots els capítols disponibles d'alguns programes de llarga trajectòria.

Entre els programes que hem recollit destaca la diversitat que hi trobem i que és una de les particularitats del Fons Documental. En primer lloc, alguns d'ells són produccions de televisions i ràdios mentre que altres són treballs d'associacions, productores i institucions catalanes. Divergeixen, també, pel que fa a les trajectòries: alguns dels programes recollits han estat a la graella només una temporada, altres s'han mantingut en antena durant moltes temporades i també hi trobem reportatges o documentals puntuals. D'altra banda, hi ha molta pluralitat pel que fa a l'enfocament des del qual tracten la diversitat cultural: des de l'àmbit gastronòmic, quotidià o de trajectòria de vida, entre altres.

Inicialment, aquests programes han tingut un paper fonamental per tal d'explicar a la població autòctona les realitats diverses que conflueixen dins de la catalogació d' "immigració" i trencar estereotips fonamentats en el desconeixement. Són espais en què les persones migrades prenen protagonisme i es presenta el fet migratori com una realitat enriquidora, defugint de les dinàmiques dels espais informatius en què, per la rutina pròpia de funcionament i les lògiques de selecció informativa, la immigració es presenta majoritàriament com un fet emminentment problemàtic o amenaçador. Tenint en compte que els discursos de rebuig a la diversitat cultural encara són presents, aquests espais encara són una eina útil per fomentar la convivència en la diversitat.

No obstant, deu anys més tard que Catalunya hagi esdevingut un país de migració és el moment de fer un pas més enllà i que la diversitat cultural no es redueixi a aquests espais específics si no que impregni les cadenes i emisores en tots els seus sentits. Les dades demogràfiques ens demostren que la immigració no és un fet conjuntural si no que és una realitat que ha transformat la societat catalana de manera estructural. Per tant, periodísticament també l'hem de tractar com a tal. I, amb aquest objectiu en ment, és important que la diversitat es visualitzi en tots els àmbits de la programació i que sigui una aposta de la direcció de les diferents cadenes i emissores catalanes.

Com a espectadors i consumidors dels mitjans de comunicació ens hem d'habituar a veure cares diverses a la pantalla i trobar-nos sèries de ficció, pel·lícules o documentals produïts en contextos culturals allunyats dels que estem familiaritzats. Només d'aquesta manera la nostra mirada a la pantalla madurarà i els mitjans es convertiran en espais de confluència de cultures, en espais d'interculturalitat.

Quan parlem de televisió intercultural parlem d'un canvi d'enfocament a nivell global. No es tracta de representar col·lectius de persones immigrades si no que es tracta que els mitjans de comunicació facin un esforç per tal d'integrar en tots els sentits totes les diversitats que conformen la societat catalana actual. Per tal de fer aquest exercici, és fonamental començar per integrar aquesta diversitat (en l'àmbit cultural, però també pel que fa al sexe, edat o condició socioeconòmica) en el si dels mitjans, és a dir, en les plantilles. D'aquesta manera el treball de traslladar la realitat diversa que conforma la nostra societat a la pantalla, els micròfons o les pàgines dels diaris i revistes es donarà amb total naturalitat.

Algunes assignatures pendents pel que fa a aquest aspecte són les tertúlies o les columnes dels diaris, espais que generen opinió i en què predomina clarament un prototip d'opinador i, per tant, un tipus molt determinat d'opinions. Totes les persones tenim reflexions al voltant de l'actualitat política, econòmica i social i el fet que les persones que tenen un espai habitual on expressar-la fossin diverses seria molt enriquidor per tal de presentar espais d'opinió plurals.

La meta dels mitjans interculturals és que els mitjans esdevinguin espais on no hi hagi una dominància tan clara d'un model cultural i on conflueixin amb dinamisme i naturalitat diverses concepcions culturals. El camí cap a uns mitjans que absorveixin intrínsecament la diversitat cultural serà llarg, però tots els passos que anem realitzant ens aniran apropant a aquest objectiu.